Adossat a l’antiga església romànica de Sant Joan de Vilatorrada, el Mas Sant Joan és un dels espais amb més història i simbolisme del municipi. Passejar pel seu entorn és recórrer més de mil anys d’història: des dels primers assentaments medievals fins a l’expansió agrícola i vitivinícola que va transformar el paisatge del Bages.
El conjunt actual conserva l’essència de la masia catalana tradicional, amb una estructura de planta quadrangular i coberta a doble vessant, però el que fa realment singular aquest indret és la seva integració amb l’església romànica. Amb el pas dels segles, habitatge i temple han acabat formant un únic conjunt arquitectònic carregat de memòria i patrimoni.
L’edifici principal, construït entre els segles XVII i XVIII sobre les restes del primitiu mas medieval, conserva encara elements originals d’un enorme valor històric. A l’interior de la casa, especialment a la planta baixa, es pot observar part del mur pre-romànic de l’església, format per grans carreus de pedra perfectament treballats. Alguns estudiosos apunten fins i tot la possibilitat que aquestes pedres fossin reutilitzades d’antigues construccions romanes de la zona, fet que convertiria aquest espai en un petit tresor arqueològic amagat.
La relació entre el mas i l’església és tan estreta que, segons la tradició, la casa es va construir aprofitant la protecció de la “sagrera”, l’espai sagrat que envoltava els temples medievals i que oferia refugi i seguretat als habitants del territori. Aquesta forma d’organització era molt habitual als segles IX i X, quan el poblament del Bages es feia de manera dispersa al voltant de petites esglésies rurals.
Al llarg dels segles, el mas ha anat canviant de nom segons les famílies que el van habitar: Mas Falquer, Mas Donat, Mas Rocafort o Mas Vilomara són alguns dels noms que apareixen documentats. La primera referència escrita coneguda data de l’any 1090, convertint-lo en un dels espais documentats més antics de Sant Joan de Vilatorrada.
La història del mas és també la història de les transformacions econòmiques del territori. Durant els segles XVIII i XIX, les terres del mas s’estenien entre el Collbaix i el riu Cardener, moltes dedicades al cultiu intensiu de la vinya. Encara avui, passejant pels entorns del Collbaix, es poden descobrir feixes, barraques de pedra seca i antics elements vinculats a la producció de vi i aiguardent que recorden aquell passat agrícola.
El conjunt arquitectònic del Mas Sant Joan també incloïa graners, estables, tines i diverses masoveries. Una d’elles, adossada a l’església, és actualment l’Escola Municipal de Música, mentre que l’antiga era de la casa s’ha convertit en una plaça interior que dona caràcter i personalitat al conjunt.
L’indret guarda encara molts misteris. Quan a mitjan segle XX es va construir una piscina a tocar de l’absis de l’església, van aparèixer tombes antropomòrfiques excavades a la roca, testimonis silenciosos de l’antiga comunitat medieval que vivia al voltant del temple. Els propietaris actuals sospiten que encara podrien existir més enterraments sota algunes estances de la casa.
El Mas Sant Joan ha estat durant segles un punt clau en la vida social, agrícola i patrimonial del municipi. Amb el creixement urbà de Sant Joan de Vilatorrada, moltes de les seves antigues terres van donar pas al nucli urbà actual, però la masia continua presidint aquest espai històric amb la mateixa força i autenticitat de sempre.
El Mas Sant Joan és descobrir una part essencial de l’ànima del poble: la connexió entre patrimoni, pagesia, espiritualitat i paisatge en un dels racons més emblemàtics de Sant Joan de Vilatorrada.
