La Torre del Telègraf és un conjunt arquitectònic situat en un punt elevat i estratègic del terme de Sant Joan de Vilatorrada, format per les restes d’una antiga torre de senyals òptiques del segle XIX, una gran plataforma quadrangular sobre la qual s’assenta l’edifici i un fossar excavat al terreny que envolta tot el conjunt.
Actualment només es conserva parcialment el vessant de ponent de la torre original. L’edifici era de planta quadrada i estava construït amb murs de maçoneria de pedra irregular reforçats amb carreus ben escairats a les cantonades. Encara es pot identificar clarament la divisió original en dos pisos, marcada exteriorment per una línia de carreus, tot i que probablement la construcció disposava d’algun nivell superior avui desaparegut.
Al pis inferior es conserven diverses espitlleres, petites obertures defensives que permetien vigilar i protegir l’entorn immediat. La torre s’aixeca damunt d’una gran plataforma quadrangular de dimensions superiors, on encara es poden apreciar algunes línies de carreus molt erosionats que semblen correspondre a una construcció anterior.
Tot el conjunt queda envoltat per un fossar excavat al terreny, element que reforça la hipòtesi de l’existència d’una fortificació més antiga, probablement medieval, aprofitada posteriorment per construir-hi la torre telegràfica del segle XIX.
Una torre de comunicacions òptiques
L’origen documentat de la construcció correspon a una torre de telègraf òptic construïda a mitjan segle XIX. Aquest sistema de comunicació, precursor del telègraf elèctric, permetia transmetre missatges a distància mitjançant senyals visuals entre torres situades en punts elevats i visibles entre si.
Aquestes infraestructures, sovint controlades per l’exèrcit, formaven part d’una xarxa de comunicacions estratègica i requerien una ubicació molt estudiada per garantir la connexió visual amb altres punts del territori. La seva construcció i manteniment comportaven una despesa important, motiu pel qual moltes vegades s’aprofitaven estructures anteriors o indrets fortificats.
La situació de la torre santjoanenca sembla estar directament relacionada amb l’antic camí que unia Manresa amb Cardona passant per Joncadella, Torruella i Súria, una de les principals vies de comunicació històriques de la comarca.
Possibles orígens medievals
La presència d’una gran plataforma fortificada i del fossar ha fet pensar diversos estudiosos en la possibilitat que el lloc hagués acollit anteriorment una torre o petit castell medieval. Aquesta teoria es veu reforçada pel fet que el turó és conegut tradicionalment com “el Castell”.
Les restes visibles de carreus erosionats sota la torre moderna podrien correspondre a aquesta construcció anterior, probablement vinculada a la defensa i control territorial durant l’edat mitjana. El fossar, de fet, envolta tota la plataforma antiga i no únicament la torre del segle XIX.
Una torre vinculada també a usos militars
Tot i que no apareix inclosa en alguns inventaris de fortificacions carlines del Bages, és possible que la Torre del Telègraf hagués tingut també funcions de vigilància i control militar durant els conflictes del segle XIX, especialment en el context de les guerres carlines.
La seva tipologia i situació estratègica recorden altres torres de guaita contemporànies de la comarca, com la Torre dels Soldats d’Avinyó o la Torre de la Guíxola de Sant Salvador de Guardiola.
Avui, les restes de la Torre del Telègraf constitueixen un valuós element patrimonial que permet interpretar tant els antics sistemes de comunicació com la importància estratègica del territori santjoanenc al llarg de la història.
Coord.: 41° 46′ 35″ N, 1° 47′ 26″ E
Torre del Telègraf a: Google Maps