El canal industrial de Sant Joan és una de les infraestructures hidràuliques més importants vinculades al passat industrial del municipi i un element clau per entendre el desenvolupament de les grans fàbriques tèxtils situades a la vora del riu Cardener durant el segle XIX.
El conjunt està format per la resclosa —un mur de formigó que travessa tota l’amplada del riu— i pel canal que derivava l’aigua fins a les turbines de les fàbriques. Aquesta infraestructura permetia aprofitar la força hidràulica del Cardener per generar l’energia necessària per al funcionament de la maquinària industrial, especialment abans de l’arribada generalitzada de l’electricitat.
Una infraestructura excepcional al Bages
Un dels elements més singulars del canal industrial de Sant Joan és la seva bipartició. A l’alçada de les fàbriques, el canal principal es divideix en dos ramals que repartien l’aigua de manera equitativa:
el 50% del cabal es destinava a les fàbriques Borràs i Burés,
i l’altre 50% alimentava la fàbrica Gallifa.
Aquest sistema de distribució hidràulica és un cas excepcional dins del patrimoni industrial del Bages i mostra fins a quin punt la gestió de l’aigua era essencial per al desenvolupament de la indústria tèxtil del segle XIX.
L’origen industrial de la resclosa
La construcció de la resclosa està directament relacionada amb l’establiment de les fàbriques Burés i Borràs a Sant Joan de Vilatorrada. A mitjan segle XIX, els industrials impulsors dels projectes van iniciar la compra dels terrenys i dels drets d’aprofitament de l’aigua del Cardener.
La concessió hidràulica pertanyia aleshores a Ramon Soler de la Plana i d’Asper, resident a Palma de Mallorca. Mitjançant el seu procurador, Burés i Borràs adquiriren els drets d’aigua i els terrenys necessaris per construir el canal, a canvi de 1.500 lliures i un cens anual de 10 lliures.
L’any 1851 es formalitzà el dret de construcció del canal, i poc després es van haver d’adquirir nous terrenys per fer possible el llarg recorregut de la infraestructura. Entre aquestes compres destaca la de terres propietat de Pere Canals, pagès de Sant Joan, adquirides l’any 1852.
Quan l’industrial Francesc Gallifa es va instal·lar al costat de les fàbriques veïnes, l’any 1853, va adquirir inicialment una tercera part dels drets de la resclosa. Amb el temps, la participació es reorganitzà fins arribar al repartiment definitiu del 50% de l’aigua per a Gallifa i l’altre 50% compartit entre Burés i Borràs.
Les “dues taronges d’aigua”
Entre les curiositats històriques vinculades al canal destaca la referència documental a les anomenades “dues taronges d’aigua”. A més del cànon anual que pagaven els industrials, els antics propietaris de les terres es reservaven el dret d’utilitzar una petita part del cabal.
Segons les interpretacions històriques, aquest concepte feia referència a una antiga mesura d’aforament d’aigua. La tradició oral explica que al canal hi havia dos petits forats circulars, aproximadament de la mida d’una taronja, pels quals l’aigua es desviava cap als terrenys dels antics propietaris.
Aquest detall reflecteix la complexitat dels sistemes tradicionals de repartiment i aprofitament de l’aigua abans de la regulació moderna dels recursos hidràulics.
Un espai de memòria col·lectiva
Més enllà de la seva funció industrial, el canal també forma part de la memòria sentimental de diverses generacions de santjoanencs. Abans de la construcció de les piscines municipals, molts infants i joves utilitzaven alguns trams del canal i de la resclosa com a espais de bany i lleure durant l’estiu.
Especialment popular era la zona propera a la presa, on moltes famílies anaven a refrescar-se durant els mesos calorosos. Tot i això, les aigües del Cardener eren considerades més perilloses pels corrents i pels coneguts “xucladors” del riu, que feien del bany al riu una activitat arriscada.
Patrimoni industrial i memòria del Cardener
El canal industrial de Sant Joan constitueix avui un testimoni fonamental del procés d’industrialització del municipi i del paper determinant que el riu Cardener va tenir en el creixement econòmic i urbà de Sant Joan de Vilatorrada.
Més enllà de la seva funció tècnica, la resclosa i el canal formen part de la memòria col·lectiva del paisatge industrial santjoanenc i expliquen la relació històrica entre indústria, territori i aprofitament dels recursos naturals al Bages.
El Canal Industrial a Google Maps
