Les Caramelles són una de les manifestacions populars i culturals més arrelades de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella. Aquesta tradició pasqual, vinculada a l’arribada de la primavera i a la celebració de Pasqua, combina música, cant, dansa i convivència popular, mantenint viu un patrimoni immaterial que ha passat de generació en generació.
Tot i compartir origen i simbolisme, les caramelles han evolucionat de manera diferent a Sant Joan i a Sant Martí, adaptant-se a la realitat social i territorial de cadascun dels nuclis.
Les Caramelles de Sant Joan de Vilatorrada
A Sant Joan de Vilatorrada, la tradició caramellaire està fortament vinculada a l’entitat cultural i recreativa La Verbena, que les organitza de manera continuada des dels anys vint del segle XX, tot i que la celebració ja existia anteriorment de forma espontània.
Antigament, diverses colles de joves del poble s’organitzaven per carrers o zones de proximitat. Cada grup tenia el seu propi cap de colla i acostumava a dividir-se entre els “grans” i els “mitjans”, formats per nois d’entre 12 i 15 anys. Durant molts anys va ser una activitat exclusivament masculina, i no va ser fins als anys cinquanta que les dones hi començaren a participar de forma habitual.
Els assajos començaven durant els mesos de febrer i març i es feien habitualment en espais populars com la Costa dels Rebentats o la Costa Rodona. Cada colla preparava noves cançons i lletres amb gran secretisme, ja que la rivalitat entre grups era intensa i revelar una cançó nova podia comportar l’expulsió immediata del grup.
Una festa popular pels carrers del poble
Tradicionalment, les caramelles començaven el dissabte de Pasqua a la tarda amb les colles infantils, mentre que els adults sortien el diumenge al matí després de missa. Els grups recorrien els carrers i les cases del poble cantant i ballant, entrant sovint a les llars particulars.
Les famílies obsequiaven els caramellaires amb ous, ametlles, dolços, vi o petites aportacions econòmiques que servien per pagar els músics que arribaven de Manresa per acompanyar la festa.
Encara avui es manté viva una part essencial de la tradició. Actualment, les Caramelles de Sant Joan tenen lloc principalment el Dilluns de Pasqua i recorren els carrers més cèntrics del municipi, convertint-se en una de les celebracions més estimades del calendari festiu local.
Elements tradicionals de les Caramelles
Un dels aspectes més característics de les caramelles santjoanenques és la presència de figures i elements tradicionals que encara avui formen part del seguici:
Les lloques
Són les persones —tradicionalment noies— encarregades de portar les paneres amb flors i recollir els donatius dels veïns.
Els ballesters
Porten les tradicionals ballestes de fusta amb les quals llencen petites bosses amb flors als balcons i finestres de les cases on es canta. Els veïns retornen la bossa amb algun donatiu a l’interior.
Els estendards
Són els encarregats de portar els estendards de l’entitat organitzadora durant el recorregut.
Els bastoners
Habitualment vinculats a l’Esbart Dansaire, interpreten balls tradicionals que acompanyen les actuacions musicals i que es renoven periòdicament.
Les Caramelles de Sant Martí de Torruella
A Sant Martí de Torruella, la tradició presenta unes característiques pròpies derivades del paisatge rural i disseminat del nucli.
Abans de la Guerra Civil existien dues colles d’adults, que posteriorment es van fusionar en una de sola. Els caramellaires recorrien masies i cases disperses durant dos dies sencers, ja que les grans distàncies feien impossible completar el recorregut en una sola jornada.
Els itineraris passaven per llocs emblemàtics com Joncadella, Can Basora, Vilaclara o Callús, i fins i tot es feien recorreguts nocturns amb torxes enceses. El diumenge continuaven pels masos de l’altra banda del riu Cardener.
La música estava basada sobretot en valsos i sardanes, interpretades per músics vinguts de Manresa, i la indumentària tradicional consistia en camisa blanca, pantalons de pana i espardenyes de veta vermella.
Una tradició d’origen ancestral
L’origen de les Caramelles es remunta a antics rituals populars vinculats a la fertilitat, la primavera i el renaixement de la natura. Elements com els ous —tradicionalment regalats als cantaires— simbolitzaven la vida i la renovació.
Amb el pas dels segles, aquestes celebracions van incorporar la simbologia cristiana de la Pasqua, però mantenint un fort component popular, festiu i comunitari.
A Sant Joan de Vilatorrada, la consolidació definitiva de les Caramelles arribà durant la segona meitat del segle XX. La fusió de diferents colles i la vinculació amb l’Esbart Dansaire i La Verbena van permetre mantenir viva la tradició fins avui.
Actualment, les Caramelles continuen sent una expressió col·lectiva de cultura popular, identitat local i participació ciutadana, i formen part del patrimoni immaterial més estimat de Sant Joan de Vilatorrada.
Esbart Dansaire de Sant Joan de Vilatorrada i la història de La Verbena
L’Esbart Dansaire de Sant Joan de Vilatorrada és una de les entitats culturals més representatives i estimades del municipi. Vinculat històricament a la Societat Coral, Cultural i Recreativa “La Verbena”, l’esbart ha estat durant dècades un dels principals motors de preservació de la cultura popular, la dansa tradicional catalana i les festes locals.
Fundat oficialment l’any 1956, l’Esbart forma part de la llarga trajectòria cultural de La Verbena, una entitat nascuda gràcies a la iniciativa d’un grup de pagesos i treballadors —molts d’ells vinculats a la fàbrica Borràs— amb l’objectiu de fomentar la cultura, l’esbarjo i l’ajuda mútua entre els veïns del poble.
Els orígens de La Verbena
La societat es va constituir oficialment el 22 de desembre de 1918 amb el nom de *“Sociedad Coral, Recreativa, de Instrucción y de Ahorro”*. Aquest nom reflectia clarament el doble vessant de l’entitat: d’una banda, la promoció de la cultura i les activitats recreatives; de l’altra, la funció social i d’auxili mutu entre els seus membres.
L’any 1919 es va crear la secció coral i, poc després, La Verbena començà a organitzar activitats musicals, balls, sardanes, vetllades literàries i representacions teatrals. El primer local social es trobava al primer pis de Cal Llobet, un espai modest però molt actiu dins la vida social santjoanenca.
Amb el pas dels anys, l’entitat va anar creixent i consolidant-se com un dels grans centres culturals del municipi. L’any 1926 s’hi van representar per primera vegada Els Reis, i el 1936 es celebrà el primer Carnestoltes de Sant Joan de Vilatorrada.
La Guerra Civil i la recuperació cultural
L’esclat de la Guerra Civil va interrompre bona part de l’activitat cultural de l’entitat. El local va quedar ocupat després del conflicte i La Verbena va romandre pràcticament inactiva durant una dècada.
La recuperació arribà a partir de les Caramelles, que van esdevenir un element clau per reactivar la vida associativa i cultural del poble. L’any 1950 es produí la fusió entre La Verbena i el “Cuadro Artístico Sanjuanense”, unificant esforços i patrimoni en una única gran entitat cultural.
Durant els anys cinquanta i seixanta, La Verbena impulsà nombroses activitats que marcarien la vida festiva de Sant Joan: la Festa Major, els Pastorets, el Ball del Most, les Caramelles i la recuperació de diverses tradicions populars.
El naixement de l’Esbart Dansaire
El 10 de maig de 1953 es va acordar la creació de l’Esbart Dansaire, que es consolidaria definitivament durant els anys següents. L’objectiu era preservar i difondre la dansa tradicional catalana, especialment els balls populars vinculats al territori i a les festes del poble.
L’Esbart va tenir un paper molt important en la recuperació i consolidació de manifestacions festives locals, especialment les Caramelles i els balls de bastons que encara avui acompanyen moltes celebracions del municipi.
L’any 1967 es va reorganitzar i revitalitzar l’activitat de l’Esbart, iniciant una nova etapa de creixement i participació cultural.
Tradició, dansa i cultura popular
Al llarg de les dècades, l’Esbart Dansaire de Sant Joan ha participat en nombroses trobades, festivals i actuacions arreu de Catalunya, convertint-se en un dels referents culturals del municipi.
Actualment, l’entitat continua activa i manté viva la tradició de la dansa catalana gràcies a la implicació de diverses generacions de santjoanencs. A més dels balls tradicionals, l’Esbart participa activament en actes populars com:
* Les Caramelles
* La Festa Major
* Les trobades geganteres
* Els balls de bastons
* Les celebracions tradicionals del calendari festiu
La vinculació amb La Verbena continua sent un dels grans pilars de l’activitat cultural del municipi, convertint aquesta entitat en un autèntic espai de cohesió social, memòria col·lectiva i transmissió de les tradicions santjoanenques.
Una entitat centenària i viva
Més d’un segle després de la seva fundació, La Verbena i el seu Esbart Dansaire continuen representant l’esperit associatiu i cultural de Sant Joan de Vilatorrada. La seva història explica també la transformació social del municipi: des d’un poble industrial i treballador fins a una comunitat que manté viu el seu patrimoni immaterial a través de la música, la dansa i la cultura popular.
Avui, l’Esbart Dansaire segueix essent una peça fonamental de la identitat cultural santjoanenca i un dels grans testimonis de la vitalitat associativa del poble.
Més Informació: