La Fàbrica Borràs és considerada la primera gran fàbrica tèxtil de Sant Joan de Vilatorrada i un dels espais més emblemàtics del patrimoni industrial del municipi. Situada al costat del riu Cardener i compartint resclosa amb les fàbriques Burés i Gallifa, aquest conjunt arquitectònic representa l’inici de la transformació econòmica i social que va convertir Sant Joan en un important nucli industrial tèxtil durant els segles XIX i XX.
El conjunt està format per l’edifici principal de la fàbrica i diverses construccions annexes que, amb el pas dels anys, van anar creixent al seu voltant: antics coberts, magatzems, espais de treball i dependències industrials que encara avui permeten imaginar el ritme frenètic de l’activitat tèxtil de l’època.
L’edifici principal, de grans dimensions i orientat perpendicularment al riu Cardener, conserva l’estètica característica de les fàbriques tèxtils catalanes del segle XIX. Els grans finestrals rectangulars distribuïts a les façanes permetien aprofitar al màxim la llum natural, indispensable abans de l’arribada de l’enllumenat elèctric. Destaquen també alguns elements singulars del conjunt, com la petita xemeneia de totxana o la torre quadrangular que sobresurt de l’estructura principal i trenca la simetria de la façana.
La història de la fàbrica està estretament vinculada a la figura d’Oleguer Borràs, un emprenedor igualadí que va començar la seva trajectòria amb un simple teler manual a Manresa. Explica la història que els diumenges i dies festius sortia personalment a vendre els teixits que elaborava. Amb el suport dels seus fills i veient el potencial de la industrialització tèxtil, va decidir fer un pas endavant i impulsar una gran fàbrica aprofitant la força hidràulica del Cardener.
Juntament amb el seu amic i soci Francesc Burés, va recórrer el riu buscant el lloc ideal per instal·lar les fàbriques. Finalment van escollir Sant Joan de Vilatorrada i, l’any 1851, van obtenir el permís per construir una resclosa compartida, una infraestructura essencial per generar energia hidràulica.
Cap al 1855 es construí la fàbrica sota el nom d’”Oleguer Borrás e Hijos”. Amb 2.000 fusos, tres cardes i una plantilla inicial de 31 treballadors, es convertí ràpidament en un dels motors econòmics de la zona. La força del riu, però, aviat es va quedar curta davant el creixement de la producció i el 1866 s’hi instal·là una màquina de vapor de 25 cavalls, símbol de modernització industrial.
La família Borràs va acabar creant també la coneguda Colònia Borràs de Castellbell i el Vilar, però la fàbrica santjoanenca continuaria activa durant dècades. A principis del segle XX, els filats produïts pels Borràs van obtenir reconeixement internacional, aconseguint la medalla d’or a l’Exposició Universal de París pels seus filats de cotó egipci de gran qualitat.
La fàbrica també reflecteix una realitat social molt significativa: el paper fonamental de les dones a la indústria tèxtil catalana. L’any 1922 hi treballaven 142 persones, de les quals 106 eren dones, una dada que ajuda a entendre la transformació laboral i social que van viure moltes famílies del municipi.
Com moltes altres fàbriques del Cardener, la Borràs va patir els efectes del devastador aiguat de 1907. Tot i això, va continuar funcionant sota diferents empreses i arrendataris fins al seu tancament definitiu l’any 1972.
Actualment, part de les antigues instal·lacions han estat reutilitzades com a tallers i espais industrials, però el conjunt conserva encara l’essència i la memòria d’un dels episodis més importants de la història de Sant Joan de Vilatorrada.
La Fàbrica Borràs és molt més que un edifici industrial: és el testimoni d’una època marcada pel treball, l’esforç col·lectiu i la força transformadora de la indústria tèxtil al cor del Bages.
