Al centre de la vida quotidiana de Sant Joan de Vilatorrada s’aixeca la Església de Sant Joan, un espai que uneix espiritualitat, arquitectura contemporània i memòria col·lectiva. Més enllà de ser el principal temple parroquial del municipi, aquesta església representa l’evolució d’un poble que va créixer al ritme de la industrialització i que va necessitar un nou centre religiós adaptat a la seva nova realitat urbana.
Consagrada el 14 de juliol de 1998, l’actual església ocupa el mateix indret on s’havia construït el temple parroquial del 1908, aixecat quan Sant Joan començava a transformar-se profundament amb l’expansió dels carrers i l’arribada de noves famílies treballadores vinculades a les fàbriques tèxtils del Cardener.
Una arquitectura moderna i singular
La primera impressió sorprèn: la Església de Sant Joan s’allunya de les formes tradicionals de les esglésies històriques i aposta per una arquitectura moderna, lluminosa i funcional. El temple presenta una original planta hexagonal i una gran nau única que transmet amplitud i serenor.
Els materials utilitzats —maó vist, ciment armat i pedra groguenca— creen una combinació austera però elegant, molt pròpia de l’arquitectura religiosa contemporània catalana de finals del segle XX. Els grans finestrals laterals permeten que la llum natural entri amb força a l’interior, creant una atmosfera càlida i recollida.
Un dels elements més destacats és el gran vitrall pentagonal situat a l’absis, obra vinculada a l’Escola Massana. Els tons blaus, blancs i grocs omplen l’espai de llum i simbolisme, evocant el baptisme i l’aigua com a símbol de vida i espiritualitat. La inspiració prové del passatge evangèlic: “Serem batejats en l’aigua i en l’esperit”.
Un espai viu i proper
L’interior de l’església està presidit per la imatge de Sant Joan Baptista, patró del municipi, acompanyada per figures de la Puríssima Concepció i Sant Josep, realitzades als tallers d’Olot durant els anys seixanta.
Sota la nau principal hi ha un ampli espai subterrani pensat originalment per acollir activitats i usos comunitaris, reflectint la voluntat de convertir el temple en un espai obert al conjunt del poble i a les seves entitats.
La tradició dels Goigs de Sant Joan
La vinculació emocional dels santjoanencs amb la seva parròquia es fa especialment visible durant la festa del patró. Una de les tradicions més estimades és el cant dels Goigs de Sant Joan, interpretats després de la missa del dia de Sant Joan.
Aquests goigs populars, carregats de simbolisme i història, atribueixen al sant la protecció davant la fam, les guerres, les malalties i fins i tot les crisis obreres, un detall que connecta directament amb el passat industrial i treballador del municipi.
Del romànic al present
L’actual temple és hereu directe de la històrica església romànica situada al costat del Mas Sant Joan, l’antic nucli originari del poble. Amb el creixement urbà del segle XX, aquell temple medieval va quedar allunyat del nou centre de població, fet que va impulsar la construcció d’una nova parròquia més accessible per als veïns.
Així, la Església de Sant Joan simbolitza també la transformació de Sant Joan: d’un petit nucli rural i agrícola a una vila moderna marcada per la indústria, la vida comunitària i la identitat pròpia del Pla de Bages.
