En un entorn tranquil i envoltat de camps, història i silenci, s’alça la Església de Sant Martí de Torruella, un dels temples més antics i emblemàtics del municipi. Aquest espai, que combina vestigis romànics amb ampliacions del segle XIX, és testimoni viu de l’evolució històrica, religiosa i social del territori al llarg de gairebé mil anys.
Documentada des de l’any 1022, l’església forma part del patrimoni medieval del Bages i manté encara avui la seva funció parroquial, convertint-se en un punt de referència espiritual i identitari per al nucli de Sant Martí de Torruella.
Un origen lligat al monestir de Sant Benet de Bages
La primera menció escrita de Església de Sant Martí de Torruella apareix en un document de l’any 1022, quan la comtessa Ermessenda i el seu fill, el comte Berenguer Ramon I, vengueren al monestir de Sant Benet de Bages l’alou de Torruella amb la seva església dedicada a Sant Martí.
Durant segles, el temple va restar vinculat al poder i influència del monestir bagenc, que exercia el dret de patronatge i nomenava directament els rectors de la parròquia. Aquesta relació explica la importància religiosa i territorial que va tenir Sant Martí dins l’antic terme medieval de Manresa.
Ja al segle XI consta com a parròquia consolidada, i malgrat alguns períodes de decadència administrativa, l’església ha mantingut el culte pràcticament de forma ininterrompuda fins a l’actualitat.
El romànic que encara perdura
Tot i les grans transformacions posteriors, l’església conserva encara importants elements del temple romànic original, construït probablement entre finals del segle XII i inicis del XIII.
El vestigi més destacat és el seu absis semicircular, auster i elegant, característic del romànic rural català. També es conserven fragments dels murs originals de tramuntana i ponent, on encara es pot observar una finestra de doble esqueixada amb arquivolta, un dels detalls arquitectònics més interessants del conjunt.
Aquestes restes medievals han quedat parcialment integrades i amagades entre construccions més modernes, fet que converteix la visita en una descoberta plena de contrastos entre diferents èpoques arquitectòniques.
La gran transformació del segle XIX
Amb el creixement de la població durant el segle XIX, l’antiga església romànica es va quedar petita. La solució adoptada fou radical: construir un nou temple de dimensions molt més grans i amb una orientació diferent.
La nova església es va aixecar transversalment respecte l’edifici medieval, deixant l’antic absis romànic integrat dins les dependències parroquials i convertit posteriorment en rectoria.
L’actual temple presenta una sola nau de planta basilical amb diverses capelles laterals dedicades a diferents advocacions, com la Mare de Déu del Roser, Sant Josep o la Puríssima Concepció.
La façana principal, orientada a migdia, destaca per la seva senzillesa i per la presència del campanar quadrat integrat dins el conjunt arquitectònic. A l’interior, les decoracions florals daurades, els tons clars i la llum natural creen una atmosfera acollidora i serena.
Especialment destacable és la gran capella lateral dedicada al Sagrat Cor de Jesús, decorada amb motius vegetals en tons verds i salmó, que aporta un caràcter singular al conjunt.
Els Goigs de Sant Martí, una tradició viva
La dimensió popular i espiritual de Església de Sant Martí de Torruella es manté viva gràcies a tradicions que han passat de generació en generació.
Una de les més estimades és el cant dels Goigs de Sant Martí Bisbe, interpretats cada any durant la festivitat del patró després de la missa solemne. Aquestes composicions poètiques populars atribueixen a Sant Martí la protecció del poble i la capacitat d’alliberar de l’enveja i les adversitats.
Aquestes celebracions mantenen viu el vincle emocional entre la comunitat i el seu patrimoni religiós.
Patrimoni cultural del municipi
Avui, la Església de Sant Martí de Torruella està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local, reconeixent així el seu valor històric, arquitectònic i social.
Passejar pels voltants de l’església és també descobrir una part essencial de la història rural de Sant Joan de Vilatorrada: un paisatge de masies, camps i camins antics que encara conserva l’essència del Bages tradicional.
Aquest temple és, en definitiva, una petita joia patrimonial on el romànic, la memòria popular i la vida quotidiana del territori continuen convivint més de mil anys després dels seus orígens.
