Situada al costat del riu Cardener i encaixada entre les històriques fàbriques Borràs i Gallifa, la Fàbrica Burés —coneguda popularment com la Fàbrica del Mig— és un dels grans testimonis del passat industrial de Sant Joan de Vilatorrada. El conjunt, que encara avui conserva la força arquitectònica de les antigues colònies tèxtils catalanes, ens transporta a una època en què el soroll dels telers i la força de l’aigua marcaven el ritme de vida del poble.
Els orígens de la fàbrica es remunten a mitjan segle XIX, quan l’empresari manresà Francesc Burés i Balet, amic i soci de l’industrial Oleguer Borràs, va descobrir el potencial industrial del Cardener. Tots dos van recórrer el riu buscant un indret ideal on aprofitar la força hidràulica i finalment van escollir Sant Joan de Vilatorrada. L’any 1851 van obtenir el permís per construir una resclosa compartida, element clau que encara avui forma part del paisatge industrial del municipi.
Cap al 1860 s’aixecà la fàbrica, inicialment sota el nom de “Francisco Burés y Compañía”, dedicada als filats i teixits de cotó. Amb només 36 treballadors, 16 telers i 1.500 fusos, l’empresa va començar una trajectòria que acabaria convertint-se en una de les grans nissagues tèxtils de Catalunya. Amb els anys, la producció va créixer fins a arribar als 185 telers a finals del segle XIX.
La història de la família Burés està profundament vinculada al desenvolupament industrial català. Els seus descendents impulsarien també la Colònia Burés de Castellbell i el Vilar i, més endavant, les fàbriques d’Anglès, relacionades amb la coneguda marca tèxtil “El Burrito Blanco”. Tot i això, la fàbrica santjoanenca va continuar activa durant dècades sota diferents propietaris i empreses tèxtils, convertint-se en un important motor econòmic i social del municipi.
Seguint el model de les colònies industrials, l’any 1911 es van construir habitatges per als treballadors just al costat de la fàbrica, a l’actual carrer Burés. El conjunt incloïa també serveis com barberia, carnisseria i sala de ball, creant un petit nucli obrer amb vida pròpia. La fàbrica va arribar a ocupar majoritàriament mà d’obra femenina, una realitat molt habitual en el sector tèxtil català i clau per entendre la transformació social i laboral de l’època.
Arquitectònicament, la Fàbrica Burés destaca per la seva estructura sòbria i funcional. L’edifici principal, construït amb murs de maçoneria i grans finestrals rectangulars, aprofitava al màxim la llum natural per il·luminar les sales de producció. La proximitat amb el rec de la resclosa evidencia la dependència directa de l’energia hidràulica, essencial abans de l’arribada de l’electricitat industrial.
La fàbrica també va viure moments difícils, com el devastador aiguat de 1907, que va afectar nombroses indústries del Cardener. Amb el pas dels anys i els canvis en la indústria tèxtil, l’activitat es va anar traslladant cap a instal·lacions més modernes. El 1958 l’empresari Pere Riba i Domènech hi va iniciar l’activitat que acabaria donant lloc a Textil Riba S.A., una empresa que arribaria a tenir més de 260 treballadors i que marcaria una nova etapa industrial al municipi.
Avui, la Fàbrica Burés és un valuós element patrimonial que conserva viva la memòria obrera i industrial de Sant Joan de Vilatorrada. El conjunt s’ha convertit en un espai emblemàtic del municipi i és també un dels escenaris principals de la Fira Embarrats, una celebració que recrea el passat industrial i la vida quotidiana dels treballadors i treballadores de les fàbriques del poble.
Passejar pels voltants de la Fàbrica del Mig és descobrir una part essencial de la història de Sant Joan: la força del riu, l’esforç de generacions de treballadors i l’empremta d’una industrialització que va transformar per sempre el paisatge i la identitat del municipi.
