La fàbrica del Mig, de cal Burés a Textil Riba
Abans d’instal·lar-se a Sant Joan, Francesc Burés i Balet, provinent d’una nissaga de fusters manresans i fabricants de màquines de filar, havia participat en diverses societats a Sant Vicenç de Castellet i Manresa. A partir del 1862 centra la seva activitat exclusivament a la fàbrica de Sant Joan, amb el nom de Francisco Burés i Compañia, dedicada als filats i teixits de cotó, amb 16 telers, 1.500 pues de filar i 5 cardes i feina per 36 treballadors. A finals de segle hi funcionaven 185 telers.
El succeïren els seus fills, Francesc i Esteve Burés Arderiu, però després de la mort del primer, el negoci fou dirigit per l’Esteve, que maridà amb la filla d’Oleguer Borràs. El 1869 es refà la societat amb la incorporació de les germanes Ignàsia i Maria Carme i a partir del 1875 es crea Burés Hermanos, amb despatx al carrer Fontanella de Barcelona. L’Esteve decideix seguir els mateixos tràmits que el seu sogre, Oleguer Borràs, i el 1872 adquireix els terrenys per a una nova fàbrica a Castellbell i el Vilar. A la mort d’Esteve Burés (1893) l’hereu Francesc Burés i Borràs renúncia a la fàbrica santjoanenca i passa a la seva germana Antònia, casada amb l’industrial Llogari Torrents i Serra. Per la seva part, Francesc Burés i Regordosa, fill de Francesc, esdevé la línia successòria que explota la nova fàbrica que els Burés edifiquen a partir de 1881 a la vora del Ter a Anglès. Diversos noms s’han succeït en virtut dels canvis de titularitat, que han culminat amb Manufactures Burés, empresa puntera en la indústria cotonera catalana amb la marca de llençols “El Burrito Blanco”.
Mentre el salt seguiria explotat per la família Burés, a partir del 1922 les naus de la fàbrica santjoanenca eren arrendades a altres industrials. Jaume Campmajó, teixidor de llana, ocupava a 30 treballadors. Entre 1930 i 1959 hi consta la firma Escorihuela, Ureta i Reverter, teixidors de cotó, mentre l’empresa Bofill i Corominas hi tenia 39 telers el 1949. El 1958 l’empresari sabadellenc Pere Riba i Domènech va adquirir les instal·lacions per a la fabricació de filats i teixits de llana. La falta de capacitat motivà el trasllat a uns nous terrenys al costat de la carretera de Calaf. La moderna fàbrica fou inaugurada el 1972 com a Textil Riba S.A, i va arribar a una plantilla de 260 obrers el 1973.
Avui, la turbina i la vella fàbrica Burés és propietat de la família Simats, comprada el 1972 a Joaquim Torrens, besnet d’Estevé Burés, i constitueix un valor patrimonial excepcional com a testimoni del passat industrial, eina de dinamització turística i escenari històric de la Fira Embarrats.
