El carrer Burés, conegut tradicionalment també com “el carrer del Mig”, és un dels conjunts urbans més singulars de Sant Joan de Vilatorrada i constitueix un valuós testimoni del passat industrial i obrer del municipi. Situat molt a prop de la fàbrica Burés i del riu Cardener, aquest petit carrer conserva encara avui l’aspecte característic de les antigues colònies industrials catalanes de finals del segle XIX i inicis del XX.
Es tracta d’un carrer estret i allargat, d’uns setanta metres de longitud i orientat de nord a sud, format per dos rengles de cases adossades construïdes en diferents fases. Fins fa pocs anys conservava encara el paviment de terra, reforçant encara més la seva atmosfera històrica i popular.
Les cases del costat de llevant
El grup més antic correspon a les cases del cantó de llevant. Són habitatges senzills, formats per planta baixa i primer pis sota coberta inclinada de teula a dues aigües. Construïdes amb murs de paredat i posteriorment arrebossades i pintades de blanc, mantenen una gran uniformitat arquitectònica.
Cada habitatge disposava originalment d’una porta d’accés directe a la planta baixa i d’una altra porta lateral que conduïa a una escala compartida per accedir als pisos superiors. Les finestres rectangulars, alineades de manera regular, reforcen aquesta sensació d’ordre i repetició pròpia de l’arquitectura obrera.
Amb el pas del temps, algunes cases han estat transformades parcialment, especialment les plantes baixes, on antics habitatges s’han convertit en garatges moderns.
Les cases del costat de ponent
A la banda de ponent del carrer hi trobem un segon conjunt de cases, construïdes probablement en una fase posterior. En aquest cas, les façanes principals s’orienten cap al riu i presenten una estructura més moderna, feta principalment amb totxana arrebossada i pintada de blanc.
Aquestes cases, també de planta baixa i primer pis, formen un conjunt continu on destaca la presència de petits balcons al nivell superior. Una de les edificacions va ser profundament reformada per convertir-se en llar d’infants, alterant la composició original de la façana.
Una colònia obrera en miniatura
L’origen del carrer està directament relacionat amb la fàbrica Burés, construïda cap a l’any 1860 per l’empresari Francisco Burés sota el nom de “Francisco Burés y Compañía”. La instal·lació de les grans fàbriques tèxtils a tocar del Cardener va atraure nombrosos treballadors procedents de pobles rurals de l’entorn.
Com que Sant Joan encara era un nucli petit i amb pocs habitatges disponibles, els propietaris de les fàbriques van començar a construir cases per allotjar els seus obrers, seguint el model de les colònies industrials catalanes.
En aquest context, l’any 1911 la família Burés va promoure la construcció de sis petites cases destinades als treballadors de la fàbrica. Amb el temps, aquestes edificacions acabarien configurant l’actual carrer Burés.
Tot i que Sant Joan no va desenvolupar una gran colònia industrial com altres poblacions del Llobregat o el Ter, aquest carrer és considerat un exemple de “semicolònia industrial” o “colònia bàsica”, integrada dins del mateix nucli urbà.
Vida quotidiana i memòria popular
El carrer Burés no era només un espai residencial. Durant bona part del segle XX hi havia també petits serveis i espais de convivència vinculats a la vida obrera, com una carnisseria, una barberia i una sala de ball.
Encara avui es conserven restes de pintures decoratives i sanefes a l’interior de l’antiga sala, així com marques de fum provocades pel foc que alguns refugiats cordovesos hi van encendre durant la Guerra Civil.
Aquest conjunt representa una part molt important de la memòria social i industrial de Sant Joan de Vilatorrada, explicant la vida quotidiana de les famílies treballadores vinculades a les fàbriques del Cardener.
Un patrimoni obrer amb futur incert
Actualment, una part de les cases ha estat rehabilitada i continua habitada, especialment al costat de ponent. Tanmateix, altres habitatges es troben abandonats o pendents de rehabilitació.
La proximitat amb l’antiga fàbrica Burés i les afectacions derivades dels plans urbanístics han condicionat durant anys les possibilitats de reforma del conjunt.
Malgrat això, el carrer Burés continua sent un dels espais més evocadors del patrimoni industrial santjoanenc i un dels millors exemples de l’arquitectura obrera vinculada al procés d’industrialització del municipi.
