El forn de maons de Can Pla Vell és un interessant exemple d’arquitectura preindustrial vinculada a les activitats agrícoles i constructives tradicionals del municipi. El conjunt està format per les restes del forn i les seves dependències auxiliars, construïdes aprofitant un desnivell natural del terreny situat entre una zona boscosa i uns antics camps de conreu.
L’estructura principal del forn s’organitza a partir d’un gran rebaix excavat al terreny. A la part inferior d’aquest desnivell es localitza la cambra de combustió, formada per dues parets d’argila cuita adossades directament al tall del terreny, configurant la caixa interior del forn. Actualment aquest espai es troba parcialment cobert per vegetació.
A la part baixa de la cambra es conserva la boca d’alimentació, construïda amb pedra i maó, des d’on s’introduïa la llenya necessària per mantenir la combustió. Sobre aquesta estructura hi devia existir una graella destinada a sostenir les peces ceràmiques durant la cocció, tot i que avui no se’n conserven restes visibles.
Damunt la caixa del forn s’aixeca una construcció quadrangular feta amb pedra seca, accessible des de la part superior del marge. Aquesta edificació probablement estava coberta amb una falsa volta similar a les de les barraques de vinya tradicionals. La porta d’accés, situada al cantó nord, és formada per petites dovelles de pedra.
Completa el conjunt una gran estructura exterior en forma de volta que protegia l’entrada de la boca d’alimentació. Aquest espai servia com a zona de treball i d’emmagatzematge, on es podia guardar llenya, eines o argila protegides de la pluja mentre es desenvolupaven les tasques de producció.
Un forn vinculat a l’autosuficiència rural
El forn no va tenir mai un ús comunitari, sinó que estava destinat exclusivament a les necessitats constructives del mas de Can Pla Vell. Va ser construït per Martí Pla a finals del segle XIX amb l’objectiu de fabricar materials per a les obres i ampliacions de la casa i les seves dependències agrícoles.
La producció artesanal de maons, teules i altres peces d’argila cuita va ser una activitat habitual al món rural català durant segles. Aquests forns permetien aprofitar els recursos naturals de l’entorn immediat: l’argila extreta del terreny proper, l’aigua necessària per preparar-la i la llenya procedent dels boscos de la finca.
Per aquest motiu, el forn es va construir al costat de l’antiga Font de Can Pla, avui desapareguda, que proporcionava l’aigua indispensable per al procés d’elaboració dels maons.
Patrimoni de la vida rural tradicional
El forn de Can Pla Vell constitueix avui un valuós testimoni de les tècniques constructives i dels sistemes d’autosuficiència propis de les masies del Bages entre els segles XIX i inicis del XX. La seva estructura permet entendre tot el procés artesanal de fabricació de materials ceràmics abans de la industrialització generalitzada del sector.
Tot i que va deixar de funcionar durant les primeres dècades del segle XX, el conjunt conserva encara bona part dels seus elements essencials i és una mostra significativa del patrimoni etnològic i rural de Sant Joan de Vilatorrada.